S’apropa la nit de Sant Joan, la que és considerada la nit més màgica de l’any i que simbolitza l’arribada oficial de l’estiu.
Una celebració que agrada a petits i grans, fent soroll amb els petards com si fos una petita revolució o ballant tota la nit fins que torna a sortir el sol.
És la celebració lligada al solstici d’estiu, el moment de l’any en què el sol aconsegueix el punt més alt al cel i en què, a partir d’aquest, els dies s’aniran escurçant fins arribar a la nit més llarga del solstici d’hivern.
Un equilibri, com tants a la natura, de mig any de llum que ens convida a viure enfocats cap a fora i mig any de foscor que ens convida a enfocar-nos de forma més introspectiva. Un temps que, abans dels canvis que pateix el clima, coincidia amb les quatre estacions i que nosaltres, com tot a la natura, vivíem en sincronia, tot i no ser-ne massa conscients.
La festa del solstici d’estiu continua vinculada al Sol, com ho ha estat des dels orígens de la humanitat per totes les cultures, ritualitzant cadascuna a la seva manera, aquest moment d’inclinació solar i reconeixent la importància que té aquest astre, en tot allò que passa a la terra.
A la nostra cultura, durant la revetlla de Sant Joan encenem fogueres que escurcin encara més la nit, aprofitant el foc sanador que tot ho crema, podem deixar anar tot el que hem anat acumulant i que ja no necessitem, siguin mobles vells, pensaments, idees i emocions.
Moment en què cadascú i cadascuna de nosaltres podem fer el nostre ritual personal de neteja i transformació interna, per connectar amb la força del període de llum que comença, tot celebrant la festa en comunitat sigui saltant per damunt una foguera, ballant, fent soroll o donant la benvinguda al nou dia amb un bany purificador.
